Suposo que tots... Jo em creia moderadament acceptable ja que una vegada vaig arribar a 194 linies amb el de Game Boy.
Bé, el noi d'aquest video ens ha superat:
Mireu el video fins el final, o aneu directament a 3/4 i veieu el final, es la puta ostia.
I per si voleu saber com funciona el tetris per redere:(en anglès):
11 comentaris:
el primer video és acollonant... com ho fa??? de memòria??? KIN MESTRE!
kina gran veritat: on eren les línies quan les necessitaves??? i sempre apareixien quan tenies el forat tancat...
Mendi, si ti fixes, a dalt es veuen les tres següents peces que surten.
Jo entenc que veu quina peça és, immdediatament reconèix on l'ha de posar, i té perfectament automatitzat la direcció i intensitat del moviment del Pad per fer caure la peça on vol.
A més, juga molt (sobretot al final) amb els milisegons extra que pots moure la peça un cop ha tocat el terre.
Jo no m'ho crec!!. Això es un muntatge.
Per molt friki i viciat que siguis del tetris, això es impossible de fer.
I de fet, quan s'ha passat el joc, ell segueix jugant i les peces col·locades no es veuen, és dir, té perfectament estudiada l'estructura que està creant.
Molt bèstia passar-se el puto tetris...
La última part, en invisible, és increible... Però al perdre es revela l'estructura i té alguns forats/errors, lo que li dona credibilitat.
Kiku, pensa que el nostre cervell és potentíssim, però per qüestions d'utilitat i d'estalvi d'energia, moltes de les capacitats es "capen". És a dir, coses que el cervell és capaç de fer, o fins i tot fa inconscientment, no s'acaben revelant a la consciència, perquè evolutivament el cervell sap que són massa costoses i habitualment inútils.
És possible que aquest jugador sigui més capaç que la mitjana, o que tingui algún tipus de patologia (autisme, etc) que "deshabilita" les mesures d'estalvi d'energia i de cost/benefici que els nostres cervells tenen.
D'aquesta manera, és perfectament possible que cada cop que posa una pessa se li refresqui un planol mental de la estructura, que sumat a les tres peces d'anticipació, li permet seguir jugant amb un temps de reacció zero (tot anticipació).
Un exemple que potser ens sigui familiar és el del teclat de l'ordinador. Nosaltres seriem capaços de recordar la situació de totes les tecles la primera vegada que veiessim un teclat. Però el cervell té un "gestor de memòria" que suposa que aquesta dada és inútil, com també es inútil saber quantes fulles té un arbre o de quin color, a pesar de que els nostres ulls veuen cada fulla i el nostre cervell la diferencia de cada altra fulla.
Només amb l'us continuat del teclat, "la memòria" va assumint que de fet saber la posició de les tecles és útil, ja que ens permet escriure més ràpid. A la vegada, les mans i dits es van habituant a desplaçar-se exactament el que fa falta per tocar cada tecla.
De fet, ja no ens cal ni mirar on està la tecla, ni separar les paraules en lletres conscientment per tal d'anar a buscar la tecla correcta.
Amb molta pràctica, som capaços d'escriure automàticament al mateix ritme que el nostre cervell pensa, sense que hi hagi el pas concepte-paraula-lletra-moviment ma-moviment dit-tecla.
Per a escriure aquest post, jo he fet una activitat que si bé no tan ràpida i espectacular com la del tetris, demostra la capacitat mental i psicomotriu dels humans. I considerant que hi ha més tecles que fiches de tetris!
aixo q dius es interesant, pero tb podria ser q estiguès grabat i desprès passat a camara ràpida
Està clar que només mira la part alta de la pantalla. El conjunt de l'estructura el porta mentalment. Hi ha gent amb aquesta capacitat, no és tant exepcional.
Un aplaudiment pel Melu, que ha aconseguit escriure un post! I també juga al Tetris! XD
si, si, ja havia vist les peces... però tot i entendre el funcionament no entenc com ho fa de ràpid i precís... un as!
home guill, ho ho trobo espectacular...
Publica un comentari a l'entrada