MOLT A DIR

Tot i celebrant que el blog ara ha fet un any i donat que ultimament no escric casi mai, avui que tinc una estona aprofit-ho per plantejar una questió que fa molt temps que em preocupa i crec que es bo comunicar-ho a tots els components de aquesta la nostra penya. Sabeu que jo soc el primer , que com a bon treballador i estudiant d'hosteleria, estic molt desaparegut i arribo al barri en hores intempestives; tot he sabut que tota la gent esta desapareguda i perduda. Es cert que l'altre dia vaig estar amb en Badi ( a partir d'ara "xupasangres") i vem fer dues consumicions al Rusa on l'amic barman ens va regalar uns piscolavis i una agradable conversa.
Bé anire al grà; com ja he dit anteriorment s'es sabut que el barri i en concret la penya ja no es el que era. Son molts anys que demostren la nostra amistat i crec que el que esta passant es una seria questió.
Desde la caiguda del heineken que hem estat voltant com a vaixell a la deriba per diferents bars del barri sense rumb concret. Despres la caiguda del cricket bar va fer que encara caiguessim mes profund en aquest gran forat negre tot arrossegant als nostres companys i germans de gentdelbarri. Tot aixo em fa pensar en el que vem ser i el que som avui dia i crec que la penya esta experimentant una epoca negra. Que cullons esta passant?? realment ens hem fet grans? o es que ens esta afectant la puta crisi economica? On son aquelles trobades de fa uns anys, on son aquelles rondes de chupitos, la gent sobre la barra del bar, les birres i cubatas fins la xapada de persiana, les terrases a rebentar en ple gener, el caliu, les rises, tots aquells bons moments...
Estem perduts amics! ja no recordeu el que erem?
Amb tot aixo desde la meva humil posicio pero com a fidel membre de la penya, vei del barri i amant indiscutible de la barra del bar, faig una crida perque ens unim tots per tornar a tenir un lloc en el nostre estimat barri, sigui rusa, sigui aleman o sigui quin sigui. Reivindic-ho un punt de trobada i seu social per la penya d'immediat. Se que son molts els caiguts i desapareguts sense mes, altres han tingut que exiliarse a altres ciutats o pobles, fins i tot a altres barris, pero també ser que tots nosaltres som el que som i hem sigut el que hem sigut. Amics recordem sempre que som gent del SAFA i que aquest barri, per sort o per desgracia ens ha fet ser les persones que som avui dia. Com ja he dit abans son molts anys que ens uneixen com a penya i esper-ho amics que en siguin molts mes els que ens esperen en un futur.
Aprofit-ho aquest moment d'obertura del meu cor per eviar-vos una abrasada a tots i a totes, sobretot a aquells que veig menys ( kakona, gil, joan, royo, giral, sauri... ).
Esper-ho que les meves paraules hos arrivin i hos facin reflexionar com a mi ho han fet.
VISCA EL BARRI I VISCA LA PENYA!!!!



PD: Aquest escrit tindria que anar acompanyat d'un video amb fotos de la penya fa uns anys per la meva incompetivitat informatica m'ho prohibeix, deman-ho disculpes.